PODEU AFEGIR ELS VOSTRES COMENTARIS AL FINAL DE L'ESCRIT. PARTICIPEU-HI!
INTRODUCCIÓ
El Col·lectiu de Treballadores i Treballadors de l’Escola bressol Municipal –secció sindical CGT-, conjuntament amb la Mesa Sindical de l’IMEB, va acordar demanar una reunió urgent per parlar de la situació de l‘Escola Bressol, donat el llarg temps en que no s’ha cap reunió per parlar sobre aquests temes. La importància educativa i social de l’Escola Bressol a la ciutat de Barcelona, així com el seu deplegament, la qualitat educativa i la demanda de lla millora de les condicions laborals donen fonamentació a aquesta demanda de reunió.
Atesa la voluntat de la gerència de l’IMEB en escoltar la veu dels professionals de l’Escola Bressol i la dels representants sindicals, volem reflectir en aquest document les preocupacions, mancances, reflexions i propostes de la gestió educativa i laboral per tal de resoldre les deficiències i millorar l’educació que es dóna als infants i l’atenció a les famílies en el primer cicle de l’Educació Infantil a la ciutat de Barcelona.
JUSTIFICACIÓ DEL DOCUMENT TÈCNIC
Aquest document pretén fer palesa la situació de mancances de l’Escola Bressol i donar algunes vies de millorar del servei educatiu públic, prenent com a base les demandes de treballadores i treballadors de l’Escola Bressol, així com les recomanacions que ha demant el Síndic de Greuges de Catalunya en el seu informe extraordinari de setembre de 2007 i el segon informe, de data 21 de gener de 2008.
L’establiment d’una Mesa de Treball a l’IMEB ens podrà analitzar la intervenció que s’ha realitzat en els darrers anys com a professionals i en la gestió del servei, posant en evidència que l’augmentat el nombre d’Escoles Bressol però que encara resta molt per arribar al grau d’universalitat i, per altra banda, les transformacions molt importants que ha provocat un canvi de la organització laboral i tipologia del servei, amb la desaparició del doble torn i la consolidació del servei de menjador i neteja i la regulació del suport educatiu de suport amb el règim de la gestió indirecta, cosa que situa a un nivell de gestió privada dels serveis públics.
Per donar una resposta adequada i de qualitat i resoldre les mancances es valora imprescindible analitzar i consolidar la qualitat educativa, un canvi cap a la millora d’unes condicions laborals i en la direcció de l’equiparació amb els mestres de segon cicle de l’Educació Infantil
En aquesta línia, es valora necessari:
Una nova revisió en profunditat de la necessitat d’oferta educativa de qualitat d’Escola Bressol a la ciutat de Barcelona, del model d’Escola Bressol, de l’atenció globalitzada i interdisciplinar a nivell educatiu, social i de suport psicopedagògic i l’establiment de serveis educatius no formals, en base a la detecció de necessitats i demandes i amb la qualitat inherent i necessària.
La universalitat de l’accés en condicions d’igualtat i equitat per a tots els infants i les famílies de Barcelona.
L’equiparació de les condicions salarials i horàries dels professionals del primer cicle d’educació infantil amb les dels segon cicle i la millora de les condicions de salut laboral i accés a jubilacions en igualtat de condicions que els mestres de segon cicle.
L’establiment del treball equip i la gestió compartida a les escoles en benefici de possibilitar la reflexió i el treball pedagògic i promoure la innovació educativa en la direcció de afermar la qualitat educativa a les Escoles Bressol de la ciutat de Barcelona. Tanmateix es valora també com a millora de qualitat el tipus de gestió de l’escola, a nivell no jerarquitzant i ajudant a desenvolupar el treball propi de gestió, en benefici de l’educació dels infants.
REFERENTS A NIVELL D’ANÀLISI DEL SERVEI
· RECOMANACIONS I CONSIDERACIONS A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA SOBRE EL NOU MODEL DE LLARS D’INFANTS I A LA GENERALITAT COM A RESPONSABLE DE LES LLARS D’INFANTS A CATALUNYA – FEBRER 2005
INFORME EXTRAORDINARI - Setembre 2007
INFORME AL PARLAMENT - Gener de 2008
ESTUDI REALITZAT PER LA CGT-ENSENYAMENT SOBRE L’INFORME DEL SÍNDIC DE GREUGES
A GRANS TRETS L’INFORME DEL SÍNDIC REMARCA:
Condicions laborals
Cal eliminar les desigualtats que pateixen els professionals del primer cicle d’educació infantil en comparació amb els de la resta d’etapes educatives i que s’expliquen pel dèficit de reconeixement educatiu d’aquesta etapa.
Es recomana equiparar les condicions salarials i horàries dels professionals del primer cicle d’educació infantil amb les dels segon cicle.
Convé reduir les desigualtats entre els professionals, derivades de l’externalització de la gestió del servei. El Síndic recomana incorporar al plec de clàusules mecanismes de control sobre les condicions de treball en els processos de subcontractació.
Creació d’Escoles Bressol
Pla de creació de places públiques per al període 2008-2012 que doni continuïtat a l’actual i que es plantegi objectius d’escolarització superiors. Alhora, rocomana més protagonisme del Departament d’Educació en l’etapa educativa de 0-3 anys.
El nou pla hauria de tenir en consideració les dades reals de la demanda existent no coberta . El reconeixement de la demanda no satisfeta és important per planificar l’oferta de places i implicar les administracions competents en la gestió de les necessitats.
Mapa Escola de Barcelona
El Col·lectiu proposa l’elaboració del Mapa Escolar de Barcelona que doni xifres exactes de la demanda i les necessitats de les famílies, assegurant la universalització de l’Escola Bressol a la ciutat de Barcelona
Ràtios
Una de les reivindicacions més importants dels professionals del sector fa referència a la reducció del nombre d’infants que marca la llei.
El Síndic també recomana una normativa més exigent en aquest sentit i que s’estableixin unes ràtios per aula inferiors a les actuals, mesura que milloraria la qualitat del servei.
CGT – ENSENYAMENT. INFORME COMPLEMENTARI SOBRE EL 0-3 (Arxiu adjunt)
1.- Abast de l’educació 0 -3 l el dret a l’educació.
2.- Pública i privada
3.- La pública garantia d’equitat social.
4.- Avençant cap endarrera. Ràtios/ qualitat.
5.- Però no tota la pública és pública
6.- Condicions laborals.
ANÀLISI I AVALUACIÓ NOU MODEL DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS DE BARCELONA
En l’educació de zero a tres anys i en concret, les escoles bressol municipals de l’Ajuntament de Barcelona s’han significat per la innovació de l’educació dels infants i les famílies i, alhora, per mantenir un caire reivindicatiu per una escola pública, gratuïta i de qualitat, a l’abast de tothom. Això ha comportat portar a terme nombroses reivindicacions pedagògiques i laborals durant molts anys i ser capdavanteres, junt amb altres col·lectius d’arreu de Catalunya.
El canvi de model
La proposta de canvi model de les escoles bressol va provocar una consulta sobre el què pensaven les educadores i educadors sobre un nou model d’escola bressol. La convocatòria per part l’IMEB i els sindicats en el mes febrer de 2004 va manifestar-se majoritàriament en contra del canvi. Tot i això es va aprovar un pacte, subscrit entre representats sindicals i de l’Ajuntament, sobre la implantació del nou model, el maig de 2004 , ratificat el juliol en el Plenari del Consell Municipal. Aquesta actuació va ser motiu per presentar un recurs contenciós administratiu per la forma i el fons del canvi que a l’abril de 2006 va fallar en contra i, posteriorment, el mes de maig de 2006 es va interposar un recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia, que encara està pendent de resolució.
El juny de 2005, educadores i educadors d’escoles bressol municipals de Barcelona van elaborar un document sobre l’avaluació del model i manifestaven la seva disconformitat sobre molts aspectes rellevants d’aquesta nova organització. Aquest informe va ser presentat davant la Regidora d’Educació, Marina Subirats.
Repercussions del canvi de model
La modificació i millores de l’annex de l’Institut d’Educació al conveni marc de condicions de treball de l’Ajuntament de Barcelona., ratificat pel Plenari del Consell Municipal de 21 de juliol de 2004, determina estendre el nou model en dos anys, canviar l’horari de la prestació de servei, establir una minsa millora dels nivells retributius, una oferta pública ja pactada i algunes mides del que s’anomena salut laboral o reducció de jornada. En definitiva, cap acord significatiu o compensatori que pugui reparar la pèrdua del model organitzatiu de doble torn.
Aquesta situació ha comportat, d’una forma deliberada, que hi hagi un malestar i un trencament de la cohesió entre tots i tots les treballadores i treballadors de les escoles bressol. Tot i això cal remarcar molt especialment la bona tasca realitzada per educadores i educadors que han fet front a aquesta situació, s’han adaptat (però no conformat) i han estat al nivell professional que requereix una tasca educativa amb infants, famílies i de tanta significació social i educativa, tot i que es pateix estrès, malalties laborals, tensions, etc.
També s’evidencien situacions de conservadorisme i estancament que afecten negativament a l’autonomia de centres i a la gestió d’aquests i estant plens de temors i desconfiances i actituds directivistes respecte al nostre col·lectiu i a la nova tendència del sistema educatiu. Les noves demandes de l’educació infantil de 0-6, progressivament més complexes, conformen una mestra o mestre i un equip d’escola amb més capacitat formativa, oberts al treball interdisciplinar i no a qui complexi simplement amb uns requisits administratius o de titulació. Uns professionals capaços de desenvolupar una tasca que respongui específicament a les necessitats i als requeriments particulars de l’escola bressol: innovació, atenció i cura de les necessitats dels infants i les famílies, plans i programes d’actuació educativa, sanitària i social, etc, desenvolupant de forma responsable l’autonomia de centres.
La gestió a les escoles bressol
Les funcions de gestió, administració i ordenació educativa i les funcions de les direccions i gestions d’escola es viu com una crisi en els centres i genera problemes a escoles noves d’ordre econòmic, directrius sense sentit, problemes estructurals o bé per la creació de noves escoles. Es pot destacar el conflicte i l’ambigüitat de les funcions directives, la sobrecàrrega de tasques i les desmesurades expectatives sobre la seva feina, en detriment del treball en equip i l’autonomia de centre. Per això, una administració burocratitzadora i entestada en una gestió externalitzada de serveis educatius i en l’abaratiment de costos pot provocar una actitud de descontentament i desmotivització i una davallada de la qualitat del servei públic educatiu.
La situació laboral
Els acords de les condicions per al personal funcionari i laboral es van pactar per un període des de l’any 2004 fins al 2007. No obstant, s’han pactat acords (encara que no s’està d’acord amb el procediment ni la forma), com les del canvi de model de l’escola bressol que han estat bàsics en la nova configuració de la jornada i les retribucions. Les condicions del nou model van empitjorant i ell treball educatiu a les Escoles Bressol esdevé difícil i complicat.
També cal tenir en compte altres circumstàncies paral·leles: l’aprovació de la LOE, en els aspectes de gestió educativa o el recent Estatut bàsic de l’empleat públic també ens afecten ja que s’aplica una normativa educativa tot i que després no ens consideren com a docents a efectes reals. El Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres empitjora i dificulta el poder avançar cap a millores i rebaixa considerablement la qualitat educativa. No podem gaudir dels beneficis que ens pot aportar la LOE en quan a jubilació dels docents i ens hem de conformar amb el que es pugui aplicar a l’Estatut de la Funció Pública. En resum, s’apliquen normatives d’ensenyament quan a certs funcionsl (normativa direcció, per exemple) però, al contrari, no som considerats docents.
En l’àmbit laboral hem de resoldre el conflicte que volem per desenvolupar adequadament la nostra tasca educativa i per això necessitem més temps pel treball no lectiu i per la formació continuada, dotació de més personal a les escoles i el restabliment de la parella educativa. Però també tenim altres grans reptes a assolir: la consideració plena de salut laboral a les escoles bressol, una jubilació amb les màximes avantatges i reconeixent la tasca realitzada, com els docents, permisos laborals adequats i amb la cobertura del servei, substitucions des de el primer moment, etc
CONCRETITZACIÓ D’ASPECTES DE GESTIÓ, LABORALS I EDUCATIUS
En el document de juny de 2005, educadores i educadors d’escoles bressol que van elaborar el document sobre l’avaluació del nou model ja van especificar les mancances i dificultats del nou model. Cal, però afegir i matisar algunes propostes:
· Les hores de feina real a l’escola poden passar a ser de 40 hores setmanals
· Manca de temps d’hores no lectives ja que s’han reduït de 10 totals a 5 hores. El temps per a la programació, observació i avaluació de la tasca educativa és molt reduït. Cal que la consideració de docent també tingui els mateixos efectes i en consideració a la responsabilitat educativa de les tasques no lectives.
· Personal de suport: La Mesa Sindical de l’IMEB ha elaborat un document, denunciant la situació d’aquestes treballadores i treballadors i al que donen suport pràcticament totes les Escoles Bressol de l’IMEB. Com a Col·lectiu defensem que aquest servei és el doble torn que, en forma de gestió externalitzada pateix greus situacions laborals, amb contractes treball del tipus “escombraria”, poca formació, condicions laborals nefastes en tots sentits. Aquestes treballadores i treballadors s’han d’incorporar a la plantilla pròpia de l’IMEB com a personal propi amb una regulació horària més àmplia i en igualtat de condicions que la resta de les treballadores i treballadors de les Escoles Bressol.
· Complementàri/a: Per la pròpia gestió i organització de l’Escola, no pot complir les funcions pedagògiques de suport. Cal anar en direcció a la parella educativa i dotació de més personal a les escoles. Com a mida inicial, caldria augmentar en un treballador/ra més a les escoles.
· La complexitat i responsabilitat. Mides per la millora de la gestió i organització educativa: La tasca educativa ens indica que és necessari tenir dos educadors per grup d’infants. En aquest sentit s’hauria de tendir a mesures per possibilitar aquesta organització en el sentit de: que les direccions exerceixin la tasca educativa, el personal de suport que sigui propi de l’Ajuntament , que hi hagi suport administratiu per grups d’escoles, que les ràtios d’infants es mantinguin i rebaixin en un nombre suficient que faciliti l’atenció individualitzada adequada.
Aspectes de salut laboral
La organització del treball educatiu i la situació organitzativa a les esoles crea un nivell d’estrès per no poder arribar a fer totes les taques, les reunions en equip, la discussió i formació dins l’equip i això crea cansament, poca valoració de la tasca i ambient enrarit. Davant aquest fet:
· Hi ha aparició de malalties laborals. El risc laboral ha augmentat més del 100%
· No es té en compte el desgast específic que comporten els aspectes educatius i psicosocials.
· Es penalitza i culpabilitza l’actuació de les treballadores i treballadors. No hi ha una formació i adequació ergonòmica del treball.
· No es té en compte les necessitats de la dona treballadora. Calen substitucions des de el primer dia i per els permisos De diversa tipologia
Els estudis sobre la salut laboral en els mestres i especialment, en els educadors/res de les Escoles Bressol ens indiquen que hi ha un alt risc i això comporta que les mesures de qualitat educativa esmentades ajuden a treballar més saludablement.
La Mesa Sindical ha demanat que s’agilitzin les mesures del Conveni sobre el protocol sobre la salut laboral i la problemàtica de salut laboral a les treballadores i treballadors de l’Escola Bressol. En aquest reiterem:
Mesures urgents per resoldre les situacions existents. Resposta adequada per a tothom qui ho necessiti.
Mesures de jubilació en igualtat de condicions que els mestres.
Mesures de salut laboral a les escoles
Mesures d’organització del treball ja esmentades (mestres, ràtios) que donin resposta a les mancances actuals
Mesures de previsió davant els possibles nous casos.
Mesures organitzatives per donar sortida professional en els mateixos llocs de treball, fent funcions diferents i adequades a cada problemàtica.
També s’ha detectat diversos casos de mobing o maltractament que es donen a les escoles i que corresponen a l’establiment de una organització jeràrquica que no possibilitat el treball en equip i l’escola de cada una de les persones. Un prova d’aquest són les decissions unilaterals, sense fonament i basant en un Reglament de Règim Intern i unes normatives des de la direcció de l’IMEB molt restrictives. Ens consta que aquest malestar ha estat evidenciat per les escoles i treballadores i treballadors a la direcció de l’IMEB. En aquest sentit, és necessari:
Adequar les mesures organitzatives al treball en equip corresponsable
Una gestió compartida, entenen com a lideratge que pot exercir la coordinació del centre com a actituds de motivació, escolta i gestió compartida i col·legiada.
Aspectes psicopedagògics
Hi ha poc temps pel treball d’innovació i recerca pedagògica. Això afecta al model d’escola bressol i va en detriment de la qualitat. També el fet de no poder formació continuada i recerca en el treball en equip, dificulta l’ntercanvi d’experiències i l’avenç pedagògic dels equips i de les treballadores i treballadors. Les escoles d’estiu, seminaris i projectes són un repte pel treball d’escola i personal.
Enlloc de la valoració del treball i les necessitats educatives essencials, es valora més la competència entre les escoles i el protagonisme de les accions que es realitzen. Es pot tendir a actuacions incoherents i arbitràries, en funció de la idiosincràsia de cada educador/a. Pot augmentar els conflictes entre les famílies i l’escola. També el temps per atenció a les famílies es veu afectat. La documentació de la tasca educativa realitzada es fa de molt difícil execució.
Aspectes de gestió educativa
Es crea la dicotomia: gestió versus funcionament pedagògic. no hi ha la suficient dotació a les escoles. Les escoles tenen greus problemes per poder tenir el mínim indispensable per desenvolupar la tasca. Sobretot les escoles de nova creació Cal més inversió. Cal una cultura de les necessitats que són necessàries, en lloc d’un hipotètic estalvi que resulta ser malgastador.
Seria convenient alliberar de les tasques administratives a les direccions de les escoles en benefici de la tasca educativa i les actuacions en els grups dels infants. En aquest sentit, seria interessant poder recuperar les persones que per motius de salut laboral no puguin fer funcions educadores, per realitzar tasques administratives per grups d’escoles.
En resum podem concretar les demandes en
· Concretar la oferta educativa de noves Escoles Bressol a la ciutat de Barcelona, creació d’un Mapa Escolar, concretar la tipologia de servei educatiu i professionals que corresponent.
· Demanda al Departament d’Educació de la consideració educativa, com a cicle educatiu de l’etapa de 0-6 anys. Responsabilització del Departament, segons directrius del Síndic de Greuges.
· Equiparar les condicions salarials, horàries i de gestió educativa als professionals del segon cicle d’Educació Infantil.
· Com a mesura urgent, reduir les desigualtats entre professionals docents i de suport, segons la demanda de la Mesa Sindical. Millora del Plec de Clàusules Suport.
· En un termini mitjà, incorporar la tasca de suport com a mestres, com a propi personal de l’Ajuntament, amb la gestió horària adequada.
· Manteniment de la ràtio i la qualitat educativa. Millora, tendint a la reducció segons mides estàndard de qualitat pedagògica a mitjà termini.
· Canvi de les funcions de les direccions cap al treball en equip i la corresponsabilització de tasques.
· Augment mestres complementaris
· Solució problemàtica laboral: baixes per malaltia, , trasllats, jubilacions i mesures globals per solucionar casos de mobing i malestar laboral.
· Mesures per solucionar aspectes psicopedagògics
· Millora dels aspectes de gestió educativa.
El Col·lectiu de Treballadores i Treballadors de l’Escola bressol Municipal –secció sindical CGT-, conjuntament amb la Mesa Sindical de l’IMEB, va acordar demanar una reunió urgent per parlar de la situació de l‘Escola Bressol, donat el llarg temps en que no s’ha cap reunió per parlar sobre aquests temes. La importància educativa i social de l’Escola Bressol a la ciutat de Barcelona, així com el seu deplegament, la qualitat educativa i la demanda de lla millora de les condicions laborals donen fonamentació a aquesta demanda de reunió.
Atesa la voluntat de la gerència de l’IMEB en escoltar la veu dels professionals de l’Escola Bressol i la dels representants sindicals, volem reflectir en aquest document les preocupacions, mancances, reflexions i propostes de la gestió educativa i laboral per tal de resoldre les deficiències i millorar l’educació que es dóna als infants i l’atenció a les famílies en el primer cicle de l’Educació Infantil a la ciutat de Barcelona.
JUSTIFICACIÓ DEL DOCUMENT TÈCNIC
Aquest document pretén fer palesa la situació de mancances de l’Escola Bressol i donar algunes vies de millorar del servei educatiu públic, prenent com a base les demandes de treballadores i treballadors de l’Escola Bressol, així com les recomanacions que ha demant el Síndic de Greuges de Catalunya en el seu informe extraordinari de setembre de 2007 i el segon informe, de data 21 de gener de 2008.
L’establiment d’una Mesa de Treball a l’IMEB ens podrà analitzar la intervenció que s’ha realitzat en els darrers anys com a professionals i en la gestió del servei, posant en evidència que l’augmentat el nombre d’Escoles Bressol però que encara resta molt per arribar al grau d’universalitat i, per altra banda, les transformacions molt importants que ha provocat un canvi de la organització laboral i tipologia del servei, amb la desaparició del doble torn i la consolidació del servei de menjador i neteja i la regulació del suport educatiu de suport amb el règim de la gestió indirecta, cosa que situa a un nivell de gestió privada dels serveis públics.
Per donar una resposta adequada i de qualitat i resoldre les mancances es valora imprescindible analitzar i consolidar la qualitat educativa, un canvi cap a la millora d’unes condicions laborals i en la direcció de l’equiparació amb els mestres de segon cicle de l’Educació Infantil
En aquesta línia, es valora necessari:
Una nova revisió en profunditat de la necessitat d’oferta educativa de qualitat d’Escola Bressol a la ciutat de Barcelona, del model d’Escola Bressol, de l’atenció globalitzada i interdisciplinar a nivell educatiu, social i de suport psicopedagògic i l’establiment de serveis educatius no formals, en base a la detecció de necessitats i demandes i amb la qualitat inherent i necessària.
La universalitat de l’accés en condicions d’igualtat i equitat per a tots els infants i les famílies de Barcelona.
L’equiparació de les condicions salarials i horàries dels professionals del primer cicle d’educació infantil amb les dels segon cicle i la millora de les condicions de salut laboral i accés a jubilacions en igualtat de condicions que els mestres de segon cicle.
L’establiment del treball equip i la gestió compartida a les escoles en benefici de possibilitar la reflexió i el treball pedagògic i promoure la innovació educativa en la direcció de afermar la qualitat educativa a les Escoles Bressol de la ciutat de Barcelona. Tanmateix es valora també com a millora de qualitat el tipus de gestió de l’escola, a nivell no jerarquitzant i ajudant a desenvolupar el treball propi de gestió, en benefici de l’educació dels infants.
REFERENTS A NIVELL D’ANÀLISI DEL SERVEI
· RECOMANACIONS I CONSIDERACIONS A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA SOBRE EL NOU MODEL DE LLARS D’INFANTS I A LA GENERALITAT COM A RESPONSABLE DE LES LLARS D’INFANTS A CATALUNYA – FEBRER 2005
INFORME EXTRAORDINARI - Setembre 2007
INFORME AL PARLAMENT - Gener de 2008
ESTUDI REALITZAT PER LA CGT-ENSENYAMENT SOBRE L’INFORME DEL SÍNDIC DE GREUGES
A GRANS TRETS L’INFORME DEL SÍNDIC REMARCA:
Condicions laborals
Cal eliminar les desigualtats que pateixen els professionals del primer cicle d’educació infantil en comparació amb els de la resta d’etapes educatives i que s’expliquen pel dèficit de reconeixement educatiu d’aquesta etapa.
Es recomana equiparar les condicions salarials i horàries dels professionals del primer cicle d’educació infantil amb les dels segon cicle.
Convé reduir les desigualtats entre els professionals, derivades de l’externalització de la gestió del servei. El Síndic recomana incorporar al plec de clàusules mecanismes de control sobre les condicions de treball en els processos de subcontractació.
Creació d’Escoles Bressol
Pla de creació de places públiques per al període 2008-2012 que doni continuïtat a l’actual i que es plantegi objectius d’escolarització superiors. Alhora, rocomana més protagonisme del Departament d’Educació en l’etapa educativa de 0-3 anys.
El nou pla hauria de tenir en consideració les dades reals de la demanda existent no coberta . El reconeixement de la demanda no satisfeta és important per planificar l’oferta de places i implicar les administracions competents en la gestió de les necessitats.
Mapa Escola de Barcelona
El Col·lectiu proposa l’elaboració del Mapa Escolar de Barcelona que doni xifres exactes de la demanda i les necessitats de les famílies, assegurant la universalització de l’Escola Bressol a la ciutat de Barcelona
Ràtios
Una de les reivindicacions més importants dels professionals del sector fa referència a la reducció del nombre d’infants que marca la llei.
El Síndic també recomana una normativa més exigent en aquest sentit i que s’estableixin unes ràtios per aula inferiors a les actuals, mesura que milloraria la qualitat del servei.
CGT – ENSENYAMENT. INFORME COMPLEMENTARI SOBRE EL 0-3 (Arxiu adjunt)
1.- Abast de l’educació 0 -3 l el dret a l’educació.
2.- Pública i privada
3.- La pública garantia d’equitat social.
4.- Avençant cap endarrera. Ràtios/ qualitat.
5.- Però no tota la pública és pública
6.- Condicions laborals.
ANÀLISI I AVALUACIÓ NOU MODEL DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS DE BARCELONA
En l’educació de zero a tres anys i en concret, les escoles bressol municipals de l’Ajuntament de Barcelona s’han significat per la innovació de l’educació dels infants i les famílies i, alhora, per mantenir un caire reivindicatiu per una escola pública, gratuïta i de qualitat, a l’abast de tothom. Això ha comportat portar a terme nombroses reivindicacions pedagògiques i laborals durant molts anys i ser capdavanteres, junt amb altres col·lectius d’arreu de Catalunya.
El canvi de model
La proposta de canvi model de les escoles bressol va provocar una consulta sobre el què pensaven les educadores i educadors sobre un nou model d’escola bressol. La convocatòria per part l’IMEB i els sindicats en el mes febrer de 2004 va manifestar-se majoritàriament en contra del canvi. Tot i això es va aprovar un pacte, subscrit entre representats sindicals i de l’Ajuntament, sobre la implantació del nou model, el maig de 2004 , ratificat el juliol en el Plenari del Consell Municipal. Aquesta actuació va ser motiu per presentar un recurs contenciós administratiu per la forma i el fons del canvi que a l’abril de 2006 va fallar en contra i, posteriorment, el mes de maig de 2006 es va interposar un recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia, que encara està pendent de resolució.
El juny de 2005, educadores i educadors d’escoles bressol municipals de Barcelona van elaborar un document sobre l’avaluació del model i manifestaven la seva disconformitat sobre molts aspectes rellevants d’aquesta nova organització. Aquest informe va ser presentat davant la Regidora d’Educació, Marina Subirats.
Repercussions del canvi de model
La modificació i millores de l’annex de l’Institut d’Educació al conveni marc de condicions de treball de l’Ajuntament de Barcelona., ratificat pel Plenari del Consell Municipal de 21 de juliol de 2004, determina estendre el nou model en dos anys, canviar l’horari de la prestació de servei, establir una minsa millora dels nivells retributius, una oferta pública ja pactada i algunes mides del que s’anomena salut laboral o reducció de jornada. En definitiva, cap acord significatiu o compensatori que pugui reparar la pèrdua del model organitzatiu de doble torn.
Aquesta situació ha comportat, d’una forma deliberada, que hi hagi un malestar i un trencament de la cohesió entre tots i tots les treballadores i treballadors de les escoles bressol. Tot i això cal remarcar molt especialment la bona tasca realitzada per educadores i educadors que han fet front a aquesta situació, s’han adaptat (però no conformat) i han estat al nivell professional que requereix una tasca educativa amb infants, famílies i de tanta significació social i educativa, tot i que es pateix estrès, malalties laborals, tensions, etc.
També s’evidencien situacions de conservadorisme i estancament que afecten negativament a l’autonomia de centres i a la gestió d’aquests i estant plens de temors i desconfiances i actituds directivistes respecte al nostre col·lectiu i a la nova tendència del sistema educatiu. Les noves demandes de l’educació infantil de 0-6, progressivament més complexes, conformen una mestra o mestre i un equip d’escola amb més capacitat formativa, oberts al treball interdisciplinar i no a qui complexi simplement amb uns requisits administratius o de titulació. Uns professionals capaços de desenvolupar una tasca que respongui específicament a les necessitats i als requeriments particulars de l’escola bressol: innovació, atenció i cura de les necessitats dels infants i les famílies, plans i programes d’actuació educativa, sanitària i social, etc, desenvolupant de forma responsable l’autonomia de centres.
La gestió a les escoles bressol
Les funcions de gestió, administració i ordenació educativa i les funcions de les direccions i gestions d’escola es viu com una crisi en els centres i genera problemes a escoles noves d’ordre econòmic, directrius sense sentit, problemes estructurals o bé per la creació de noves escoles. Es pot destacar el conflicte i l’ambigüitat de les funcions directives, la sobrecàrrega de tasques i les desmesurades expectatives sobre la seva feina, en detriment del treball en equip i l’autonomia de centre. Per això, una administració burocratitzadora i entestada en una gestió externalitzada de serveis educatius i en l’abaratiment de costos pot provocar una actitud de descontentament i desmotivització i una davallada de la qualitat del servei públic educatiu.
La situació laboral
Els acords de les condicions per al personal funcionari i laboral es van pactar per un període des de l’any 2004 fins al 2007. No obstant, s’han pactat acords (encara que no s’està d’acord amb el procediment ni la forma), com les del canvi de model de l’escola bressol que han estat bàsics en la nova configuració de la jornada i les retribucions. Les condicions del nou model van empitjorant i ell treball educatiu a les Escoles Bressol esdevé difícil i complicat.
També cal tenir en compte altres circumstàncies paral·leles: l’aprovació de la LOE, en els aspectes de gestió educativa o el recent Estatut bàsic de l’empleat públic també ens afecten ja que s’aplica una normativa educativa tot i que després no ens consideren com a docents a efectes reals. El Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres empitjora i dificulta el poder avançar cap a millores i rebaixa considerablement la qualitat educativa. No podem gaudir dels beneficis que ens pot aportar la LOE en quan a jubilació dels docents i ens hem de conformar amb el que es pugui aplicar a l’Estatut de la Funció Pública. En resum, s’apliquen normatives d’ensenyament quan a certs funcionsl (normativa direcció, per exemple) però, al contrari, no som considerats docents.
En l’àmbit laboral hem de resoldre el conflicte que volem per desenvolupar adequadament la nostra tasca educativa i per això necessitem més temps pel treball no lectiu i per la formació continuada, dotació de més personal a les escoles i el restabliment de la parella educativa. Però també tenim altres grans reptes a assolir: la consideració plena de salut laboral a les escoles bressol, una jubilació amb les màximes avantatges i reconeixent la tasca realitzada, com els docents, permisos laborals adequats i amb la cobertura del servei, substitucions des de el primer moment, etc
CONCRETITZACIÓ D’ASPECTES DE GESTIÓ, LABORALS I EDUCATIUS
En el document de juny de 2005, educadores i educadors d’escoles bressol que van elaborar el document sobre l’avaluació del nou model ja van especificar les mancances i dificultats del nou model. Cal, però afegir i matisar algunes propostes:
· Les hores de feina real a l’escola poden passar a ser de 40 hores setmanals
· Manca de temps d’hores no lectives ja que s’han reduït de 10 totals a 5 hores. El temps per a la programació, observació i avaluació de la tasca educativa és molt reduït. Cal que la consideració de docent també tingui els mateixos efectes i en consideració a la responsabilitat educativa de les tasques no lectives.
· Personal de suport: La Mesa Sindical de l’IMEB ha elaborat un document, denunciant la situació d’aquestes treballadores i treballadors i al que donen suport pràcticament totes les Escoles Bressol de l’IMEB. Com a Col·lectiu defensem que aquest servei és el doble torn que, en forma de gestió externalitzada pateix greus situacions laborals, amb contractes treball del tipus “escombraria”, poca formació, condicions laborals nefastes en tots sentits. Aquestes treballadores i treballadors s’han d’incorporar a la plantilla pròpia de l’IMEB com a personal propi amb una regulació horària més àmplia i en igualtat de condicions que la resta de les treballadores i treballadors de les Escoles Bressol.
· Complementàri/a: Per la pròpia gestió i organització de l’Escola, no pot complir les funcions pedagògiques de suport. Cal anar en direcció a la parella educativa i dotació de més personal a les escoles. Com a mida inicial, caldria augmentar en un treballador/ra més a les escoles.
· La complexitat i responsabilitat. Mides per la millora de la gestió i organització educativa: La tasca educativa ens indica que és necessari tenir dos educadors per grup d’infants. En aquest sentit s’hauria de tendir a mesures per possibilitar aquesta organització en el sentit de: que les direccions exerceixin la tasca educativa, el personal de suport que sigui propi de l’Ajuntament , que hi hagi suport administratiu per grups d’escoles, que les ràtios d’infants es mantinguin i rebaixin en un nombre suficient que faciliti l’atenció individualitzada adequada.
Aspectes de salut laboral
La organització del treball educatiu i la situació organitzativa a les esoles crea un nivell d’estrès per no poder arribar a fer totes les taques, les reunions en equip, la discussió i formació dins l’equip i això crea cansament, poca valoració de la tasca i ambient enrarit. Davant aquest fet:
· Hi ha aparició de malalties laborals. El risc laboral ha augmentat més del 100%
· No es té en compte el desgast específic que comporten els aspectes educatius i psicosocials.
· Es penalitza i culpabilitza l’actuació de les treballadores i treballadors. No hi ha una formació i adequació ergonòmica del treball.
· No es té en compte les necessitats de la dona treballadora. Calen substitucions des de el primer dia i per els permisos De diversa tipologia
Els estudis sobre la salut laboral en els mestres i especialment, en els educadors/res de les Escoles Bressol ens indiquen que hi ha un alt risc i això comporta que les mesures de qualitat educativa esmentades ajuden a treballar més saludablement.
La Mesa Sindical ha demanat que s’agilitzin les mesures del Conveni sobre el protocol sobre la salut laboral i la problemàtica de salut laboral a les treballadores i treballadors de l’Escola Bressol. En aquest reiterem:
Mesures urgents per resoldre les situacions existents. Resposta adequada per a tothom qui ho necessiti.
Mesures de jubilació en igualtat de condicions que els mestres.
Mesures de salut laboral a les escoles
Mesures d’organització del treball ja esmentades (mestres, ràtios) que donin resposta a les mancances actuals
Mesures de previsió davant els possibles nous casos.
Mesures organitzatives per donar sortida professional en els mateixos llocs de treball, fent funcions diferents i adequades a cada problemàtica.
També s’ha detectat diversos casos de mobing o maltractament que es donen a les escoles i que corresponen a l’establiment de una organització jeràrquica que no possibilitat el treball en equip i l’escola de cada una de les persones. Un prova d’aquest són les decissions unilaterals, sense fonament i basant en un Reglament de Règim Intern i unes normatives des de la direcció de l’IMEB molt restrictives. Ens consta que aquest malestar ha estat evidenciat per les escoles i treballadores i treballadors a la direcció de l’IMEB. En aquest sentit, és necessari:
Adequar les mesures organitzatives al treball en equip corresponsable
Una gestió compartida, entenen com a lideratge que pot exercir la coordinació del centre com a actituds de motivació, escolta i gestió compartida i col·legiada.
Aspectes psicopedagògics
Hi ha poc temps pel treball d’innovació i recerca pedagògica. Això afecta al model d’escola bressol i va en detriment de la qualitat. També el fet de no poder formació continuada i recerca en el treball en equip, dificulta l’ntercanvi d’experiències i l’avenç pedagògic dels equips i de les treballadores i treballadors. Les escoles d’estiu, seminaris i projectes són un repte pel treball d’escola i personal.
Enlloc de la valoració del treball i les necessitats educatives essencials, es valora més la competència entre les escoles i el protagonisme de les accions que es realitzen. Es pot tendir a actuacions incoherents i arbitràries, en funció de la idiosincràsia de cada educador/a. Pot augmentar els conflictes entre les famílies i l’escola. També el temps per atenció a les famílies es veu afectat. La documentació de la tasca educativa realitzada es fa de molt difícil execució.
Aspectes de gestió educativa
Es crea la dicotomia: gestió versus funcionament pedagògic. no hi ha la suficient dotació a les escoles. Les escoles tenen greus problemes per poder tenir el mínim indispensable per desenvolupar la tasca. Sobretot les escoles de nova creació Cal més inversió. Cal una cultura de les necessitats que són necessàries, en lloc d’un hipotètic estalvi que resulta ser malgastador.
Seria convenient alliberar de les tasques administratives a les direccions de les escoles en benefici de la tasca educativa i les actuacions en els grups dels infants. En aquest sentit, seria interessant poder recuperar les persones que per motius de salut laboral no puguin fer funcions educadores, per realitzar tasques administratives per grups d’escoles.
En resum podem concretar les demandes en
· Concretar la oferta educativa de noves Escoles Bressol a la ciutat de Barcelona, creació d’un Mapa Escolar, concretar la tipologia de servei educatiu i professionals que corresponent.
· Demanda al Departament d’Educació de la consideració educativa, com a cicle educatiu de l’etapa de 0-6 anys. Responsabilització del Departament, segons directrius del Síndic de Greuges.
· Equiparar les condicions salarials, horàries i de gestió educativa als professionals del segon cicle d’Educació Infantil.
· Com a mesura urgent, reduir les desigualtats entre professionals docents i de suport, segons la demanda de la Mesa Sindical. Millora del Plec de Clàusules Suport.
· En un termini mitjà, incorporar la tasca de suport com a mestres, com a propi personal de l’Ajuntament, amb la gestió horària adequada.
· Manteniment de la ràtio i la qualitat educativa. Millora, tendint a la reducció segons mides estàndard de qualitat pedagògica a mitjà termini.
· Canvi de les funcions de les direccions cap al treball en equip i la corresponsabilització de tasques.
· Augment mestres complementaris
· Solució problemàtica laboral: baixes per malaltia, , trasllats, jubilacions i mesures globals per solucionar casos de mobing i malestar laboral.
· Mesures per solucionar aspectes psicopedagògics
· Millora dels aspectes de gestió educativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario